Sortida 24-25 Maig 2008

Hola a tots.



Inauguro aixó del blog amb la crònica de la sortida de Sort, a veure que tal queda.



D'entrada remarcar el bon rotllo i il.lusió que vareu posar en tot moment, en especial abans de començar la ruta, fotia mandra doncs pintaba a remullada històrica i així va ser.



La quedada va ser a casa dels Oliva a Calders, amb un mega-desdejuni amb pastes, pá de pessic, xocolata i cafè amb llet (descafeinat per allo d'evitar els piques).

Moltes gràcies Esther, per aixecar-te tan d'hora i per la currada.



El dia convidaba a agafar la moto, tirar fins el primer bar que trobessim i quedar-se allí tot el dia.



Varem iniciar la marxa poc abans de les vuit, amb pluja; encara no haviem deixat la zona que la Gas-Gas comença a estussegar i es para. Després de treure la bugia xopa varies vegades, escalfarla amb l'encenedor, aconseguim fer els primers quilòmetres i agafar la velocitat de creuer esperada.

Jo vaig al capdavant intentant portar un ritme en compromís a l'estat del terreny (xop), seguir el GPS i que el grup anés lleuger sense errors a les cruïlles.

Abans d'arribar a l'alçada de Sant Fruitos del Bages, al sortir d'un revolt de dretes, marco una derrapada de les dues rodes que em fa arrossegar-me per terra. L'incident no té consequencies físiques ni mecániques, però quedo plé de fang pel costat dret i el pantaló trencat.

Afluixem una mica el ritme i en el primer repostatge ja revisaré les pressions de rodes.



Els quilómetres van passant i com ja ens coneixem, es porta el ritme que l'estat del terreny et permet amb un marge de seguretat. Es aquest tram on les motos lleugeres pateixen menys.

Ja fá estona que anem xops, però anem alternant xafecs i clarianes. De reull anem controlant si el camí ens porta cap a les clarianes o no.

En una de les parades, la WR porta la matrícula penjant, procedim a la amputació, conya corresponent sobre la perdua de fiabilitat de les Yamaha's, foto per inmortalitzar el moment i seguim que anem tard.



Arribem a Sant Martí de S'Esgaioles on piquem uns embotits, birres, tallats i els tornem a deixar el bar Que Bec fet un ñap. En JB i jo es la segona vegada que els fem la mateixa jugada.

L'arribada-trobada amb el grup de ciclistes que ja marxaven va ser molt simpática, enfoten-nos mutuament de la pinta que portavem pels equips d'aigua, bosses industrials, fang, etc...



Al sortir ens desviem fins a Calaf, fem benzina i baixem pressions de rodes.



Estic content perqué el temps ens deixa portar el ritme previst i a mida que avancem el terreny ja no és argilós. Els trams son nous per nosaltres, es succeeixen troços de carretera amb camins amagats que fa temps no hi passa ningú.

No hi han masses perdues i seguim el track tant bé que recuperem mitja hora al retard acumulat.

Després de passar l'embassament de Rialb (plè fins d'alt), arribem a Masia Massanés a les 15h30'. Es un restaurant-allotjament rural allunyat de cualsevol població on s'arriba per pistes.

Ens reb la mestressa no massa efusivament, però el Sebas fa servir les seves dots de relacions públiques, rebaixant la tensió i alternant les rialles amb els atacs a la fusta dels bulls i embotits.



Després d'un bon àpet no hi han masses ganes d'agafar la moto, però les primeres ullades de sol ens aninem a continuar. Enllacem passos de rieres amb pistes que es van enfilant i que cada vegada son més pedregoses. Ens dirigim cap el coll de Nargó (1800 m.)en una pujada serpentejant entre muntanyes, de lo milloret de tota la sortida, i ja al capdamunt ens reagrupem tot jugant amb un gos que ens tornaba tot el que li llençavem.

D'aquí baixem fins a Organya, 12 Km de carretera, on fem benzina, fotos i bebem alguna cosa.



El temps es torna a espatllar i es comença a posar molt negre just cap on tenim que anar.

Aquest tram és el que em patit més, doncs tret de la pujada inicial en que li fotem una mica de canya, ens comença a ploure i aixó només té pinta d'empitxorar.

Anem tirant i a l'arribar a la Guardia d'Ares (21h) entre que s'está fent fosc, la pluja i que anem cansats, em desvio 300 metres del track. Però com hi havia asfalt baixem uns quilómetres a veure si trovem alternativa.

Gracies que en JoseGG porta mapes en el GPS, doncs ens estavem allunyant de Sort i baixant massa de la carena on haviem estat. Decidim tornar a pujar i seguir el track previst.

Amb tot aixó varem perdre més de mitja hora i el pitjor de tot és que s'havia fet de nit i la tormenta cada vegada més forta.



Continuem camí a les fosques, amb una boira de visibilitat 10 metres, pel capdamunt de la carena i caient llamps a tort i a dret. En JB feia estona que no tenia piles al GPS i jo de tant en tant encenia el llum del meu per seguir la ruta.

El pilotatje ja és de Robocop seguint el llum del que va devant i sense canviar el més mínim la traçada hi hagi un toll, un roc o un parell de llebres que es dutxaven.

Entre la pluja i alguna trobada amb algun veí de la zona, arribem al port del Cantó on finalment agafem carretera fins a Sort, a Casa Josep just a l'entrada.



L'arribada a les 22h30', cansats, xops i una mica acollonits pel que acabavem de passar.

La gent de la fonda flipaba en veure la pinta que portavem i nosaltres no gosavem entrar per la mullanera que els fariem.

Després d'una dutxa purificadora, sortim a sopar a la pizzeria i posteriorment un cubata ràpid per que no sigui dit. Em remeto a les fotos d'en JB, quines cares de cansats.



A la habitació de quatre alguna rialla, roncs per la meva part i molts renecs perqué els xàfecs no van parar de succeïr-se en tota la nit.



Al matí un bon esmorzar marca de la casa (espectacular) i tornada a Calders per carretera.

No cal dir que tot el camí va ser amb pluja on cadascú va utilitzar les bosses de plàstic com millor sabia.



No em queda més que agrair-vos la vostra asistència, determinació per superar tots els entrebancs meteorològics i predisposició per fer d'una sortida diabòlica, una experiencia que la recordarem molt temps.



PD. Per cert em reservo el dret de repetir-la en el futur, peró amb inici i final a Sort. La pujada i baixada amb remolc i possibilitat de pujar amb la familia.